ANÁLISIS Y PROYECTACIÓN TERRITORIAL

4. Tesis doctorales leídas (en la última década)

Antoni Lista, La ciutat a la muntanya. Una interpretació del territori del Pirineu a l’inici del segle XXI (2008)

Carla Sofía Morgado, Protagonismo de la ausencia. Interpretación urbanística de la formación metropolitana de Lisboa des lo desocupado (2005)

Carmen Mendoza, Entre la regulación y la desregulación urbanísticas. Dos experiencias paralelas de planeamiento urbano: Londres y Barcelona, 1980-1999 (2001)

Elena Iballa, Agotamiento del territorio. El caso de Gran Canaria (2010)

Enric Batlle, El jardín de la metrópoli. Del paisaje romántico al espacio libre para una ciudad sostenible (2002)

Guadalupe Aldape, La configuración del espacio turístico en Cancún, Quintana Roo, México (2010)

Gustavo Madrid, Oaxaca, de "ciudad intermedia" a metrópoli de Los Valles Centrales (2012)

Jorge Montejano, Metropolozación del territorio y regiones urbanas intermedias. El caso del ámbito central del Camp de Tarragona 1977/2008 (2010)

Lorena Vecslir, Paisajes de la nueva centralidad. Infraestructuras arteriales y polarización del crecimiento en la Región Metropolitana de Barcelona (2005)

Mª Elena de la Torre La urbanización de grandes ejes metropolitanos, un proyecto de ordenación para la ciudad de baja densidad, Guadalajara, México (2006)

Marco Malosini, Paisajes energéticos y culturales para un futuro de los territorios marginales: el paisaje potencial de los Valles del Leno (2011)

Margarida Mª Garcia, Ciudad. Consumo. El impacto de las redes de consumo en la reorganización del espacio urbano contemporáneo del área metropolitana de Lisboa (2005)

Maria Lluisa Marsal, Els llindars de lo urbá (2008)

Mercedes Medina. El bajo río Uruguay. Dos naciones? Un territorio? (2013)

Miguel Ángel Bartorila, Articulaciones entre artefacto urbano y ecosistemas naturales. Exploraciones proyectuales en los ecotonos urbanos de Mérida (Venezuela) (2010)

Pablo Elinbaum. Un modelo, tres enfoques. (2012)

Raquel Tardin, Sistemas de espacios libres y proyecto territorial. Caso de estudio en Río de Janeiro (2005)

Sara Sucena, Red viaria y territorio en el "vale do ave". La red viaria de nivel intermedio como estructura del paisaje urbano del paisaje urbano en el NW Portugués (2011)

Stephane Bosc, La ciudad por paquetes. El desarrollo de los lotissements en el área urbana de Montpellier y la fábula del village (2005)

Victor Hugo Hofman, Instrumenos de ordenación y actuación urbana en dos sectores de ciudad de México (2009)

5. Trabajos fin de master y propuestas de tesis aceptadas

Alessandra Cappai. Ordinare il Mediterraneo con argoementi del paesaggio anglosassone: il caso della Costa Smeralda. (2010)

Ana María Álvarez, Transformaciones internas en ciudades intermedias de la región metropolitana de Barcelona: Renovación de la base económica y la forma urbana. (2006)

Antonio Alba Ruiz, Costa del Sol, infraestructura y forma urbana. (2010)

Antonio Bouzá. Directrices físicas de ordenación de la Ria de Arousa (2013)

Araxi Latchinian Pazos. El fraccionamiento de tierras como instrumento de proyecto. (2000)

Arturo Calderón Esteban. Territorios simultáneos. Formas de ocupación territorial de la Sabana de Bogotá. (2011)

Biel Horrach, La Balearización. Mallorca, laboratorio de experimentación del turismo y su manifestación en el litoral (2008)

Carla Sofía Morgado. Protagonismo de la ausencia. Interpretación urbanística de la formación metropolitana de Lisboa desde lo desocupado. (2004)

Celia Miralles Buil. La tuberculose et l'espace urbain Barcelonais entre 1929 et 1936. (2010)

César Augusto Londoño Gómez. Transformación de las estructuras agrícolas. Modelos de ocupación del territorio cafetero colombiano. (2004)

Daniel Calatayud, Nuevos instrumentos territoriales medioambientales en la RMB, 1970-2000 ()

Eduardo Emparanza, Los órdenes complejos en el proceso de urbanización del espacio del relieve (1998)

Eli Gronn. Reterritorializing Oslo east a territorial analysis urbanism. (2011)

Emilia Marez Izol. Movimiento moderno y los proyectos de las estaciones turísticas del litoral de Languedoc-Roussillon (2005)

Fernando Montoya Giordano. Mirando miradas: claves de lectura del territorio para nuevas cartografías proyectuales. (2009)

Franz Kroeger Claussen. Santiago. Transición al paisaje. El paisaje como elemento vertebrador de la ciudad dispersa. (2006)

Guadalupe Aldape Pérez. La configuración del espacio turístico en Cancún, Quintana Roo, México. (2009)

Isabel Alabern Cortina. Dels paisatges de la dispersió al projecte dels territoris de baixa densitat. (2007)

Iván Álvarez León, Curso Internacional de Ideas Maspalomas Costa Canaria (2009)

Joan Moreno Sanz. Infraestructura i territori: el sistema crític. Estratègies d'integració dels corredors infraestructurals en el marc de la metropolització. (2009)

Joan Solà Font. Ciutats petites amb ferrocarril: l'eix de Granollers a Sant Joan de les Abadesses. (2006)

Jorge Garcés Morandé. Del territorio dibujado al real. Planificación y suburbanización en el Área Metropolitana de Santiago de Chile 1997-2010. (2010)

Juliana Ting Chen. Tren de alta velocidad y el territorio de las ciudades intermedias.

Konstantinos Kourkoutas. On the question of limits. Reticulationg the energing city. Urban ecotones, spatial networks andecological structure as instruments of configuration. A contemporany lecture of the territorial mosaic of the urban region of Thessaloniki, Greece. (2010)

Laura Hernández Pinto. Selva Maya sin fronteras. (2006)

Lorena Maristany Jackson, Territorios frágiles. Espacios libres metropolitanos. Corredores y bordes (2006)

Mª Teresa Bertucci, Marcas en el paisaje. La construcción del territorio fluvial (2009)

Mª Teresa Sarquis, Modelos urbanísticos de la ocupación dispersa en el territorio de la Sierra Norte de Puebla (México) (2006)

Madalen González Bereziartua. La construcción urbana de Gipuzkoa. Sus formas de nucleación. (2010)

Mara Marincioni, Actuar en y con el paisaje de las nuevas ruralidades. Repensar las lógicas del desarrollo rural para un nuevo proyecto territorial. (2007)

Mauricio Andrés Romero Meja. Ciudad en explosión, paisajes en formación: El fenómeno de deslocalización industrial en la sabana de Bogotá.(2011)

Nadia Casabella, Ordering complexity. The challenge of urban networks for European planning (2006)

Nicolás Fonty, Genèse et décomposition des formes urbaines e nebuleuses europeénnes.

Pablo Elinbaum, Un modelo, tres enfoques. La dimensión instrumental de los Planes Directores Urbanísticos de Cataluña (2010)

Pamela Duran Díaz. Urbanismo sostenible y desarrollo, ¿una utopía? Barcelona. Ciudad Victoria. (2009)

Patricia Lucía López Goyburu. Buenos Aires, una mirada desde el borde. Imagen, idea y proyecto del límite urbano-rural desde su fundación hasta la actualidad. (2009)

Pepe Bru, Bajo la playa, los adoquines. Tejidos turísticos de la Región Metropolitana Alicante-Murcia 1959-2009 (2011)

Purificación Díaz Ameneiro. Pateando el litoral. Un recorrido por el territorio costero y el contexto teórico y práctico sobre su ordenación (2008)

Regina Maria Ferreira de Gouveia. Las vías de comunicación y las formas de la ocupación de Sâo Paulo. Relaciones entre los ejes, la trama urbana y la configuración del espacio de la ciudad.

Rocío Pérez, Nuevos instrumentos de planificación de paisajes agrourbanos. Aplicación a la vega del Guadalfeo (2007)

Román Caracciolo, Sobre tierras de rieles. Estrategias individuales para la construcción colectiva del territorio de la región central Argentina. (2010)

Romina Marta Canna Skinner. El proyecto sin lápiz. Las autopistas urbanas en Estado Unidos. (2006)

Sílvia Mas, Espacios libres metropolitanos. El parc de Llevant (Vallès Central) (2008)

Susana López Varela. El Green Belt en Inglaterra. De los parques públicos a los espacios abiertos". (2011)

Víctor Hugo Hofmann Aguirre. Instrumentos de ordenación y actuación urbana en dos sectores de ciudad de México. (2008)

6. Asignaturas ofrecidas

Esta línea ofrece asignaturas encuadradas en tres campos temáticos:

Dentro de estos campos las asignaturas ofrecidas han sido, hasta la fecha, las siguientes:

Los territorios de la ciudad postindustrial, Prof. Antonio Font
Proyectos de ciudad en la RMB, Prof. Carles Llop

Proyectar el territorio, Prof. Miquel Corominas, Jordi Franquesa y Joaquín Sabaté
El territorio como arquitectura, Prof. Xavier Eizaguirre
Projectes en la Ciutat-mosaic-territorial. Explorar els llocs de projecte. La Barcelona metropolitana com a laboratori. Prof. Carles Llop

7. Asignaturas propuestas para el próximo curso académico

En el próximo curso 2013-2014 se ofrecerán las siguientes asignaturas (ver horarios):

La explosión de la ciudad, Prof. Antonio Font
Proyectar el territorio, Prof. Joaquín Sabaté

El territori com arquitectura. Prof. Xavier Eizaguirre
Projectes en la Ciutat-mosaic-territorial. Explorar els llocs de projecte. La Barcelona metropolitana com a laboratori. Prof. Carles Llop

L’EXPLOSIÓ DE LA CIUTAT: ELS TERRITORIS EUROPEUS DE LA CIUTAT POST O SERVOINDUSTRIAL · Prof. Antonio Font (curso 2013-2014, 1er cuatrimestre)

Objetivos:
Avançar en el coneixement de les transformacions territorials recents a les principals regions urbanes de l’Europa Meridional i contrastar-les entre elles pot permetre, a més d’una progressió personal en la formació arquitectònica i urbanística, donar passos endavant en la renovació instrumental del projecte
territorial i de les polítiques per a un millor govern dels processos en curs.

Contenido:
Els territoris de la ciutat postindustrial.
L’estudi de les transformacions territorials.
La formació de la Regió Metropolitana de Barcelona I (1850-1975).
La formació de la Regió Metropolitana de Barcelona II (1975-2000).
Els models i les formes del creixement contemporani.
Estructura espacial de les regions metropolitanes europees.
Algunes regions metropolitanes espanyoles.
Regions metropolitanes de Portugal.
Regions metropolitanes del sud de França.
Algunes regions metropolitanes italianes.
Cap un projecte territorial alternatiu.

Enfoque metodología docente:
Anàlisi de la realitat metropolitana barcelonina a partir dels recents processos de creixement i transformació, en la morfologia urbana i territorial, en la localització i la forma de les activitats productives, de la residència, de l'equipament i els serveis, etc., i comparació amb altres ciutats europees de les mateixes característiques. Traços de l'anatomia d'una metròpoli postindustrial, en una regió metropolitana d'estructura espacial complexa, integrada per territoris morfològics diversos, que necessitem conèixer per a la innovació en els instruments d'anàlisi i intervenció urbanístiques adequats a la naturalesa i la dinàmica dels nous problemes metropolitans.

Método de evaluación
L’avaluació del curs es realitzarà a través del treball a desenvolupar pels estudiants suggerits pel professor responsable, el qual discutirà en públic amb els seus autors al menys a l’inici i durant el desenvolupament del mateix.

Recursos per a l'aprenentatge
BOERI, S.; LANZANI, A.; MARINI, E.: Il territorio che cambia: Ambienti, paessagi e immagini della regione milanese. Milano, Abitare. Sagesta Catalogui, 1993.

MUNARIN S., TOSI Ch.: Tracce di città. Franco Angeli 2001.

FONT, A.; LLOP, C.; VILANOVA, J.M.: La construcció del territori metropolità. Barcelona, Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 1999.

CÀTEDRA D’URBANÍSTICA DE L’ETSAV. SERVEI D’INFORMACIÓ I ESTUDIS METROPOLITANS DE L’AMB. “Transformacions urbanitzadores 1977-2000 Àrea Metropolitana i Regió Urbana de
Barcelona”.

FONT, A. (ed.): L’explosió de la ciutat / The explosion of the city, COAC-Fòrum Barcelona 2004. (existe versión en italiano, Bologna (2005) y castellano, Madrid (2007).

FONT, A. VECSLIR, L. Nuevas geografías de la producción y el consumo en la región metropolitana de Barcelona. Scripta nova: revista electrónica de geografía y ciencias sociales, vol. XII, núm. 270(107), (2008) http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-270/sn-270-107.htm. I també a les revistes Revista Territorio nº 48, pp. 28-34. Milán 2009, “Letture interpretattive degli spazi della produzione e del consumo della regione urbana di Barcellona” i Revista Urbanistica nº 141, pp. 19-26. INU, Roma 2010 “Nuovi spazi della produzione, commercio e consumo: la RMB”.

Bibliografia basica
- HALL, P.: Ciudades del mañana. Derbal 1996.
- DEMATTEIS, G. Progetto implicito. Il contributo della geografia umana alle scienze del territorio. Milano, F. Angeli, 1998
- MACCHI CASSIA, C. (ed.): Il progetto del territorio urbano. Milán, Franco Angeli 1998.
- AA.VV.: Revista Papers de l’àrea metropolitana de Barcelona, en especial els números 26, 36 i 37.

PROYECTAR EL TERRITORIO · Profs. Jordi Franquesa y Joaquín Sabaté (curso 2013-2014, 1er cuatrimestre)

Objetivos:
Esta asignatura pretende, a partir de la selección y discusión detallada de un conjunto de planes y estudios bien significativos, ofrecer una lectura en clave urbanística, y por tanto proyectual, del origen y evolución de la ordenación del territorio, así como una valoración de la situación actual en nuestro contexto y el de las culturas urbanísticas más próximas. En el análisis de estos planes se tendrá especial atención a la definición de objetivos, desarrollo técnico de las principales propuestas e instrumentos de aplicación.
El curso plantea una lectura de la evolución de la proyectación urbanística en el campo de la ordenación del territorio basada en las aportaciones disciplinares desde los principales escritos y los planes más destacados. Los orígenes de una disciplina muy reciente, su construcción, los métodos y principales instrumentos de intervención, son objeto de especial reflexión a lo largo del curso.

Contenido:
1. De las Leyes de Indias a la Land Ordinance Act.
2. Orígenes de la ordenación territorial moderna.
3. La actualidad del Regional Planning de Rubio i Tudurí.
4. La ordenación territorial en EEUU: El Appalachian Trial de McKay y la Regional Planning Assotiation. Del planeamiento regional al planeamiento suprafederal: La experiencia del proyecto de la cuenca del rio Tennessee (TVA).
5. El inicio de la generación de los planes estructurales. Del Greater London Plan de 1944 al South East Study.
6. Del maltusianismo al estructuralismo. La experiencia de los Planes Provinciales, el Plan Baldrich.
7. El proyecto del territorio en la encrucijada. De la Randstad al proyecto de ciudad.
8. La Ekística de C. Doxiadis.
9. Ian .McHarg: Design with nature. Un enfoque medioambiental de la ordenación territorial.
10 Un enfoque morfológico de la ordenación territorial. La forma del territorio como criterio de ordenación.
11. El Parque Agrario del Baix Llobregat.
12. El paradigma ambiental: Nuevos retos disciplinares.
13. Desarrollo territorial fundamentado en los recursos patrimoniales.
14. Ordenación territorial: Un balance de algunas propuestas recientes.

Enfoque metodología docente
Las lecciones serán desarrolladas por los profesores durante las primeras diez sesiones de dos horas y se dedicarán las siguientes a la exposición y debate de los trabajos de investigación desarrollados por los estudiantes.
Estos trabajos estarán basados en lecturas recomendadas y análisis de planes y proyectos.

Método de evaluación
La evaluación del curso se llevará a cabo a través del trabajo de investigación de cada estudiante.

Bibliografia bàsica
- Faludi, A et alt, Rule and Order. Dutch Planning Doctrine in the Twentieth Century. Kluver Academic Publishers. Dordrecht, 1994.
- Mc Harg, I.L., Design with Nature. Natural History Press. Nueva York, 1969.
- Sabaté, J., “Proyectar el territorio aún en tiempos de incertidumbre” en Proyectar el territorio en tiempos de incertidumbre. Projecting the territory in times of uncetainty (pp. 10-35). Universitat Politècnica de Catalunya. Barcelona, febrero de 2008b.
- Sica, P., Historia del urbanismo. El siglo XX. Instituto de Estudios de Administración Local. Madrid, 1981.

PROJECTES EN LA CIUTAT-MOSAIC-TERRITORIAL: Explorar els llocs de projecte. La Barcelona metropolitana com a laboratori · Prof. Carles Llop (curso 2013-2014, 2o cuatrimestre)

Objetivos:
El curs proposa una indagació sobre el projecte urbà i la intervenció a escala territorial en la metròpoli de Barcelona, i en la projectació en els territoris de la ciutat en explosió i de configuració morfològica múltiple, el que anomenen la ciutat-mosaic-territorial. L’objectiu específic serà el reflexionar sobre aquest tema d'actualitat des de l’experiència específica del nostre entorn més immediat: la metròpoli de Barcelona; tanmateix entenent-la en el context global del context del món urbà i en conseqüència desenvoluparem una visió del que afecta a la transformació del territoris mundials, i per tant a l'ordenació urbanística i el projecte de les ciutats i el Territori en llur contexts, sobre la base de temes i tòpics urbanístics rellevants.

Contenido:
Treballant en forma de seminari, analitzarem distintes propostes d’estratègies territorials, plans i projectes urbanístics, i altres instruments per abordar els temes rellevants de l'ordenació del territori i el projecte de ciutat contemporanis
Sessió 1. Introducció al concepte de Ciutat Mosaic Territorial. Noves formes d’observar, noves dimensions projectuals en l’Urbanistica contemporània.
Sessió 2. El procés d’urbanització mundial i la ciutat i els territoris al segle XXI. El projecte de ciutat -territori com estratègia de transformació urbana i territorial. Cas d’estudi: Terrassa.
Sessió 3. Guia metodològica pels treballs d’anàlisi: Atlas de ciutats + Quadern d’estratègies.
Sessió 4. Temes recurrents del projecte de ciutat entre l’escala local i la metropolitana. Connectar, Requalificar, Articular, Acupunturar, Vertebrar, Integrar, Policentralitzar. Cas d’estudi: Reciclatges urbans a Diagonal Mar-Fòrum 2004-La Mina- Besòs.
Sessió 5. Noves demandes i nous projectes per l’escala metropolitana a Barcelona. Noves demandes socials -econòmiques, ambientals- ecològiques, culturals- polítiques. Cas d’estudi: L’articulació urbana a partir de les traces genètiques i la generació de llocs amb valor afegit.
Sessió 6. Explorar nous tòpics i àmbits per un projecte renovat de la metròpoli de Barcelona. Articulacions en la ciutat desfilada, noves centralitats, reciclatges urbans, permeabilitats ecològic-paisatgístiques. Cas d’estudi: Els hubs de mobilitat metropolitana. El Prat de Llobregat.
Sessió 7. Estratègies territorials metropolitanes. Carrers metropolitans i places centrals de les ciutats de l’Arc metropolità. Eixos i cruïlles metropolitanes.
Sessió 8. Debat sobre els treballs d’anàlisi de casos.
Sessió 9. Debat sobre els treballs d’anàlisi de casos.
Sessió 10. Exposició i debat final sobre els treballs d’anàlisi de casos.

Metodología docente
Les lliçons teòriques seran desenvolupades pel professor i els cassos d’exploració pels estudiants en les sessions de debat. La part pràctica de la assignatura es basa en un treball sobre un territori proposat per cada alumne que sigui representatiu de les noves situacions territorials contemporànies.

Método de evaluación
L’avaluació es basa en la participació presencial i activa, i en la presentació dels treballs.

Bibliografia bàsica
- Font, A. (ed.), 'L'Explosió de la ciutat / The explosion of the city” COAC. Fòrum de les Cultures. Barcelona, 2004.
- Font, A.; Llop, C.; Vilanova, J. M., La construcció del territori metropolità: morfogènesi de la regió urbana de Barcelona. Barcelona, 1999.
- Llop, C., “Lògiques i espais projectuals de una metròpolis, Barcelona 1976-1992, Les Formes del creixement metropolità”. PAPERS nº 26. Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona, Gener. Pàg: 37-52.
- Llop, C., (amb Adrià Calvo i Mara Marincioni, col.laboradors): “Mocions i lògiques d’intervenció en el projecte territorial renovat en les regions urbanes” a L’explosió de la ciutat, pàg. 346-379. Barcelona.
- Llop, C., “Paisatges metropolitans: policentrisme, dilatacions, multiperifèries i microperifèries. Del paisatge clixé al paisatge calidoscopi”, a Papers Nº 47. Regió Metropolitana de Barcelona. Barcelona, març de 2008. Pàgs: 8-13.
- Llop, C.: “Cap a un urbanisme més ambientalista: la ciutat mosaic-territorial” al llibre: “Aula d’Ecologia. Cicle de conferències 2009”. Coordinat per Josep Terradas i Anna Avila. Editorial Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. Col·lecció Ciència i Tècnica; 42. Ecologia.” Gener 2010. ISBN: 978-84-490-2627-0.
- Llop, C., Bosc, S., (ed) “Working with the territory : strategies for the new territorialities = travailler avec le territoire : stratégies pour les nouvelles territorialités”, Barcelona ; Basel ; New York : CREPUD-MED : ACTAR,, 2012. 9788492861842. 303 Pàgs.

EL TERRITORI COM ARQUITECTURA · Prof. Xabier Eizaguirre (curso 2013-2014, 2o cuatrimestre)

Objetivos:
L’objectiu del curs és obrir una via metodològica i d’investigació de les formes i dels processos no ortodoxament urbans, mètode que parteix de l’estudi de les tecnologies formals que construeixen el territori, bé per estratificacions successives i sobreposades, o bé de l’evolució de determinats models de construcció ancestrals sobre el territori.

Contenido:
Dins de les preocupacions entorn l’extensió de les ciutats pel territori, aquest curs es planteja per reconèixer formes de construcció disperses i/o difuses a partir d’una lectura sintètica dels seus components formals. Es parteix dels factors naturals, terres aigües i vegetació i de les seves possibles manipulacions per l’home que donen forma a la manufactura territorial. S’abstrauen els elements formals, físics, construïts: divisió del sòl, construcció de les infraestructures i assentaments humans per en última instància realitzar una lectura sintètica d’aquests components.

Deu sessions intensives de dues parts: una teòrica i la segona instrumental i de taller. Les sessions teòriques consisteixen en la presentació per part del professor dels deu temes següents:

El territori com arquitectura
Terres i aigües
La divisió del territori
De la traça al traçat
Estructures agràries
La masia catalana com a model local
Models d’ordre agrari
Aproximació des de la geografia, des de les funcions i des de les identitats
Indagacions sobre la morfologia territorial
Entendre el territori: factors i elements

Metodología docente
Identitat, models i alternatives es succeeixen com arguments propis des de preocupacions formals bàsiques de l’arquitectura. Des de les formes més heterogènies agràries i de construcció rural, fins a les noves colonitzacions que neixen d’una voluntat projectual, sense oblidar les formes d’urbanització dispersa, són objecte d’estudi en aquest curs. Els problemes de les noves ciutats territorials i els models teòrics més extensius tenen una posició privilegiada amb la finalitat d’obrir camins a una modelística territorial. Durant les sessions, en la segona part, es van presentant diferents casos que donen lloc a la discussió i presentació dels problemes bàsics. Així es van coneixent els problemes de la dispersió a partir de la seva materialització en casos concrets. Les últimes sessions es dediquen a l’estudi concret dels casos proposats pels propis estudiants.

Método de evaluación
La avaluació es realitza a l’entrega d’un petit treball d’investigació o tesina. També mitjançant el contacte directe que s’ha tingut a classe durant la presentació dels casos d’estudi.

Bibliografia bàsica
- Eizaguirre, X. "Hipótesis de entendimiento territorial: sus elementos formales" en Estudios Territoriales, nº 18, CEOTMA, MOPU Mayo-Agosto Madrid, 1985.
- Eizaguirre, X. “el Territorio como arquitectura” en Debats d’Arquitectura i Urbanisme. COAC, demarcació de Lleida nº 12, tardor 2000. (pp 56-65) Lleida 2001.
- Eizaguirre, X. “La construcción del territorio disperso” Edicions UPC. Barcelona 2001. Recoge los trabajos de investigación realizados durante los cuatro últimos cursos académicos.
- Solà-Morales, M. “Territoris sense Model” a Papers nº 26 gener 1997. Regió Metropolitana de Barcelona.
- Solà-Morales, M. "Sobre metodología urbanística" Ed. ETSAB, Barcelona, 1969.